Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers, els micos i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria. Tret dels humans, que avui en dia habiten a tots els continents de la Terra, la majoria de primats viuen a les regions tropicals o subtropicals de les Amèriques, Àfrica i Àsia. La mida dels primats va des dels 30 grams del lèmur ratolí pigmeu fins als 200 quilograms del goril·la de muntanya. Segons les proves fòssils, els avantpassats primitius dels primats podrien haver existit a finals del període Cretaci fa uns 65 milions d'anys, i el primatoide més antic conegut és Plesiadapis, del Paleocè superior (fa aprox. 58-55 milions d'anys). Estudis del rellotge molecular suggereixen que la branca dels primats podria ser encara més antiga, originant-se al Cretaci mitjà, fa uns 85 milions d'anys.

Tradicionalment s'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups principals: els prosimis i els simis. Els prosimis tenen característiques semblants a la dels primers primats, i inclouen els lèmurs de Madagascar, els lorisiformes, els ai-ais i els tarsers. El simis inclouen els micos i els simis. Més recentment, els taxonomistes han creat el subordre dels estrepsirins, o primats «de nas moll», per incloure-hi els prosimis no tarsers; i el subordre dels haplorins, o primats «de nas sec», per incloure-hi els tarsers i els simiformes. Els simis es divideixen en dos grups: els platirins («de nas pla») o micos del Nou Món d'Amèrica del Sud i Central, i els catarins («de nas estret») d'Àfrica i el sud-est asiàtic. Els micos del Nou Món inclouen els caputxins, els aluates i les mones esquirol, i els catarins inclouen els micos del Vell Món (com ara babuins i macacos) i els simis. Els humans són els únics catarins que s'han estès fora d'Àfrica i el sud-est asiàtic, tot i que les proves fòssils demostren que en el passat també n'existiren moltes espècies a Europa.

Sent mamífers generalistes, els primats presenten una gran varietat de característiques. Alguns primats (incloent-hi els humans i els babuins) no viuen principalment als arbres, però totes les espècies tenen adaptacions per grimpar-hi. Les tècniques de locomoció inclouen saltar d'un arbre a l'altre, caminar sobre dues o quatre potes, caminar sobre els artells, o columpiar-se d'una branca a l'altra (acció coneguda com a braquiació). Els primats es caracteritzen pel seu cervell gran en comparació amb altres mamífers, així com un major ús de la visió estereoscòpica en detriment de l'olfacte, el sistema sensorial dominant en la majoria de mamífers. Aquests trets són especialment importants en els micos i els simis, i menys en els loris i els lèmurs. La visió en tres colors ha evolucionat en alguns primats. La majoria tenen polzes oposables i alguns tenen una cua prènsil. Moltes espècies presenten dimorfisme sexual, cosa que significa que els mascles i les femelles tenen trets físics diferents, incloent-hi la massa corporal, la mida dels ullals i la coloració. Els primats tenen un ritme de desenvolupament més lent que altres mamífers de mida similar, i assoleixen la maduresa més tard, però tenen una major longevitat. Algunes espècies viuen en solitari, altres en parelles de mascle-femella, i altres en grups de fins a centenars de membres.

Història evolutiva
L'ordre dels primats és una part del clade dels euteris, que és classificada dins del clade dels euarcontoglirs dins la classe dels mamífers. Investigacions genètiques moleculars recents sobre els primats, els lèmurs voladors i les tupaies han demostrat que les dues espècies de lèmur volador tenen una relació més propera amb els primats que amb les tupaies, tot i que en el passat les tupaies foren considerades primats. Aquests tres ordres formen el clade dels euarconts. Aquest clade es combina amb el clade dels glirs (compost pels rosegadors i els lagomorfs) per formar el clade dels euarcontoglirs. Segons la font, tant Euarchonta com Euarchontoglires són considerats superordres. D'altra banda, alguns científics consideren que els lèmurs voladors són un subordre dels primats i classifiquen els primats «autèntics» dins el subordre dels euprimats

Evolució
Es creu que el llinatge dels primats es remunta a com a mínim fa 65 milions d'anys, tot i que el primatoide més antic conegut del registre fòssil és Plesiadapis (c. 55–58 mya) del Paleocè superior. Altres estudis, incloent-hi estudis del rellotge molecular, han estimat que l'origen de la branca dels primats es remunta al període Cretaci mitjà, fa aproximadament 85 milions d'anys.

En la cladística moderna, l'ordre dels primats és monofilètic. Generalment es creu que el subordre dels estrepsirins, o «primats de nas moll», se separaren de la línia primitiva des primats fa uns 63 milions d'anys, tot i que també es recolzen dates anteriors. Les set famílies d'estrepsirins són les quatre famílies emparentades de lemuriformes, i les tres famílies restants, que inclouen els ai-ais, els lorísids i els gàlags. Alguns sistemes de classificació antic afegeixen els lèmurs mostela als lèmurs i els gàlags amb els lorísids, creant una separació de 3-2 famíles en lloc de la separació 4-3 presentada aquí. Durant l'Eocè, gran part dels continents septentrionals estava dominada per dos grups, els adàpids com Darwinius masillae i els omòmids. Els primers són considerats membres dels estrepsirins, però mancaven de la pinta dental que tenen els lèmurs moderns. Els últims estaven estretament relacionats amb els tarsers, els micos i els simis. La relació exacta d'aquests dos grups amb els primats vivents és incerta. Els omòmids s'extingiren fa uns 30 milions d'anys, mentre que els adàpids sobrevisqueren fins fa uns 10 milions d'anys.

Segons estudis genètics, els lèmurs de Madagascar divergiren dels lorisiformes fa aproximadament 75 milions d'anys. Aquests estudis, igual que les proves cromosòmiques i moleculars, també demostren que els lèmurs estan més relacionats ente ells que amb la resta de primats estrepsirins. Tanmateix, Madagascar se separà d'Àfrica fa 160 milions d'anys, i de l'Índia fa 90 milions d'anys. Perquè els lèmurs estiguin més relacionats entre ells que amb la resta de primats estrepsirins, es creu que una minúscula població ancestral arribà a Madagascar en troncs flotants, fa entre 80 i 50 milions d'anys. S'han examinat altres possibilitats de colonització, com ara múltiples colonitzacions d'Àfrica i Índia, però cap d'elles no està recolzada per proves genètiques i moleculars.

Fins fa poc, l'ai-ai ha estat difícil de classificar dins els estrepsirins. S'han proposat teories que la seva família, Daubentoniidae, era o bé un primat lemuriforme (és a dir, que els seus avantpassats se separaren del llinatge dels lèmurs més recentment que la separació entre lèmurs i lorísids) o bé un grup germà de tots els altres estrepsirins. El 2008, es confirmà que l'ai-ai és un lemuriforme i que descendeix de la mateixa població ancestral de lèmurs que arribà flotant a l'illa. Se'l classifica dins l'infraordre dels quiromiformes, formant un clade germà dels lèmurs.

El subordre dels haplorins, o «primats de nas sec», es compon de dos clades germans. Els tarsers prosimis de la família dels tàrsids (monotípica dins del seu propi infraordre dels tarsiformes) representen la divisió més primitiva, fa uns 58 milions d'anys. L'infraordre dels simiformes aparegué fa uns 40 milions d'anys, i conté dos clades: el parvordre dels platirins, que es desenvoluparen a Sud-amèrica i inclouen els micos del Nou Món; i el parvordre dels catarins, que es desenvoluparen a Àfrica i inclouen els micos del Vell Món, els humans i altres simis. Un tercer clade, que incloïa els eosímids, es desenvolupà a Àsia però s'extingí fa milions d'anys.

Igual que els lèmurs, els micos del Nou Món tenen orígens incerts. Estudis de seqüències moleculars basats en seqüències concatenades han ofert amples variacions en la data estimada de la divergència entre platirins i catarins, que van de fa 70 a fa 33 milions d'anys, mentre que estudis basats en seqüències mitocondrials suggereixen una data més consistent, fa 35 milions d'anys. S'ha postulat que hi hagué un únic origen dels antropoides a Àfrica, i després alguns migraren i es produí una especiació. És possible que els primats antropoides travessessin l'oceà Atlàntic durant l'Eocè, ajudats per dorsals a l'oceà Atlàntic i un nivell del mar més baix, i que llavors saltessin d'illa en illa fins a Sud-amèrica. De nou, aquesta colonització transoceànica podria ser explicada perquè els animals hi arribaren en troncs flotants. A causa de la deriva continental, l'oceà Atlàntic jove no era ni molt menys tan ample com avui en dia, i les investigacions suggereixen que un petit primat d'1 kg podria haver sobreviscut 13 dies en un rai de vegetació. Tenint en compte les velocitats estimades dels corrents i dels vents, podria haver estat un temps suficient per fer el viatge entre els dos continents.

Quelle: Wikipedia