Newsletter
Temps
5°C
Porto Christo
Cloudy
-
Mon
12°C 2°C
-
Tue
10°C 0°C
-
Wed
7°C 1°C
| Elefants |
 |
 |
 |
|
Els elefants (Elephantidae) són una família de grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis. N'hi ha tres espècies vivents: l'elefant africà de sabana, l'elefant africà de bosc i l'elefant asiàtic (també conegut com a elefant de l'Índia). Altres espècies s'han extingit des de l'última edat glacial. Els mamuts, les formes nanes dels quals podrien haver sobreviscut fins el 2000 aC, són els més coneguts. Antigament se'ls classificava, juntament amb altres animals de pell gruixuda, dins l'ordre actualment descartat dels paquiderms.
Els elefants són els animals terrestres més grans.El període de gestació dels elefants és de 22 mesos, el més llarg de tots els animals terrestres. És habitual que les cries d'elefant pesin uns 120 quilograms en néixer. Solen viure entre cinquanta i setanta anys, però l'animal més vell conegut visqué 82 anys. L'elefant més gran mai conegut fou mort d'un tret a Angola el 1956. Era un mascle que pesava uns 12.000 tones, amb una alçada a l'espatlla de 4,2 metres, un metre més gran que l'elefant africà mitjà. Els elefants més petits, que tenien la mida aproximada d'un vedell o un porc gran, foren una espècie prehistòrica que visqué a l'illa de Creta durant l'època del Plistocè.
Taxonomia i evolució Tot i que les proves fòssils encara són incertes, els científics han descobert proves genètiques que la família dels elefants comparteix un avantpassat comú amb els sirenis (vaques marines) i els damans, mitjançant comparació de gens. En el passat distant, els damans cresqueren a grans mides, i sembla probable que l'avantpassat comú d'aquests tres grups moderns fos una mena d'hiracoïdeu amfibi. Una teoria suggereix que aquests animals passaven gran part del temps dins l'aigua, utilitzant la trompa com a respirador de superfície.[17][18] Els elefants actuals han conservat aquesta capacitat i se sap que poden nedar d'aquesta manera durant sis hores i fins a cinquanta quilòmetres. Elefants africans Els elefants del gènere Loxodonta, coneguts col·lectivament com a elefants africans, estan actualment presents en 37 països d'Àfrica. Els elefans africans es diferencien dels asiàtics en diversos aspectes; el més destacable són les orelles, que són molt més grans. L'elefant africà sol ser més gran que l'asiàtic i té una esquena còncava. Tant els mascles com les femelles d'elefant africà tenen ullals externs i solen ser menys peluts que els seus cosins asiàtics. Tradicionalment s'han classificat els elefants africans com una única espècie amb dues subespècies distintes, l'elefant africà de sabana (Loxodonta africana africana) i l'elefant africà de bosc (Loxodonta africana cyclotis), però anàlisis d'ADN recents suggereixen que de fet podrien ser espècies diferents. Aquesta separació no ha rebut l'acceptació universal dels experts i també s'ha postulat l'existència d'una tercera espècie d'elefant africà Aquesta reclassificació té conseqüències importants per la conservació, car significa que on abans s'assumia que hi havia una única espècie amenaçada amb dues poblacions, si en realitat són dues espècies, la conseqüència seria que ambdues estarien més amenaçades que si fossin una única espècie més nombrosa i estesa. També hi ha el perill potencial que, si l'elefant africà de bosc no és llistat explícitament com a espècie amenaçada, els caçadors i contrabandistes puguin esquivar les lleis que prohibeixen el comerç en animals amenaçats i les parts del seu cos. L'elefant africà de bosc i el de sabana també poden hibriditzar (reproduir-se entre ells) amb èxit, tot i que la seva preferència per terrenys diferents en redueixen les possibilitats. Com que fa poc que se sap que l'elefant africà inclou dues espècies diferents, els grups d'elefants en captivitat no han estat classificats exhaustivament i alguns d'ells podrien ser híbrids. Segons la nova classificació amb dues espècies, Loxodonta africana es refereix únicament a l'elefant africà de sabana, l'elefant més gran. De fet, és l'animal terrestre més gran del món; els mascles pesen entre 3,2 i 4 metres a l'espatlla i pesen entre 3.500 i 12.000 kg. Les femelles són més petites, amb una alçada d'uns 3 metres a l'espatlla. Els elefants africans de sabana passen gran part del temps en herbassars oberts, aiguamolls i les ribes de llacs. La seva àrea de distribució s'estén per gran part de la sabana subsahariana. L'altra espècie putativa, l'elefant africà de bosc (Loxodonta cyclotis), sol ser més petita i arrodonida, i els seus ullals són més prims i rectes que els de l'elefant de sabana. L'elefant de bosc pot pesar fins a 4.500 kg i mesurar uns 3 metres d'alçada. Se sap molt menys d'aquests animals que dels seus cosins de la sabana, car obstacles ambientals i polítics fan que siguin difícils d'estudiar. Normalment viuen a les denses selves pluvials del centre i l'oest d'Àfrica, tot i que en ocasions s'acosten a les vores dels boscos, solapant així els seus territoris amb els de l'elefant de sabana i hibriditzant-s'hi. El 1979, Iain Douglas-Hamilton estimà la població continental d'elefants africans en aproximadament 1,3 milions d'animals. Aquesta estimació és controvertida i es creu que és una vasta sobreestimació, però ha estat molt citada i ha esdevingut un punt de partida de facto que continua sent utilitzat incorrectament per quantificar la tendència a la baixa de les poblacions de l'espècie. Durant la dècada del 1980, Loxodonta rebé atenció de tot el món degut a la disminució de poblacions importants a l'est d'Àfrica, principalment com a resultat de la caça furtiva. Actualment, segons l'African Elephant Status Report 2007 de la IUCN queden aproximadament entre 470.000 i 690.000 elefants africans salvatges. Tot i que aquesta estimació només cobreix més o menys la meitat de l'àmbit de distribució total dels elefants, els experts no creuen que la xifra exacta sigui gaire més alta, car és improbable que quedin poblacions grans per descobrir.Les poblacions més grans, de llarg, es troben al sud i l'est d'Àfrica, que ensems representen la majoria de la població del continent. Segons una anàlisi recent d'experts de la IUCN, la majoria de poblacions importants a l'est i el sud d'Àfrica han romàs estables o han augmentat des de mitjans de la dècada del 1990, a una taxa mitjana del 4,5% anual. Les poblacions d'elefants a l'oest d'Àfrica, d'altra banda, són generalment petites i fragmentàries, i només representen una petita proporció del total continental. Encara hi ha molta incertesa quant a la mida de la població d'elefants al centre d'Àfrica, on la prevalència de boscos fa que els estudis de poblacions siguin difícils, però es creu que la caça furtiva per vori i carn és intensa arreu de la regió. Les poblacions d'elefants a Sud-àfrica creixé més del 100%, pujant de 8.000 a 20.000, en els tretze anys següents a la prohibició del 1995 de caçar els animals. La prohibició fou aixecada al febrer del 2008, suscitant polèmica entre els grups conservacionistes.
Más informaciones: Wikipedia
|
